Bones companys/es!

En Claudio a finals d’aquest més passat va fer 8 anys! I la celebració del seu aniversari és el que os explicarem avui. Bé doncs, per celebrar el seu aniversari, i aprofitant la caloreta que ja està aquí, per fi! Vam decidir anar a prendre un gelat! Fresa-Menta, Choco-Platan…una bomba explosiva de sabors vaia! Després de acabar-nos el gelat, vam anar al Màgic Park de Lloret de mar, una sala de jocs recreatius, entre d’altres, que li va encantar! De fet vam jugar a quasi tot! A més, vam pujar en  cotxes autodirigits, la veritat que tots dos érem maleíssim conduint-los!  Però com vam riure!

En un joc d’atrapar fruites, vam guanyar molts punts que després vam descanviar per un premi (joguines, clauers, etc.). on també ens ho vam passar genial va ser en el joc de recreatius tradicional del disc amb aire. La cara d’emoció del nen m’omplia de felicitat, era el seu aniversari i s’ho estava passant pipa!

Això sí, on més va destacar jugant en Claudio va ser en els jocs de caçar i disparar, no havia jugat mai, segons em va dir, en un lloc com aquell i la veritat em va sorprendre tanta facilitat i capacitat per entendre els jocs, ja que alguns d’ells eren per edats més elevades que la seva, però ell els volia provar tots! I era el seu dia, no podia dir-li que no! (malgrat intentar posar-me una mica en contra en alguns).

En fín, estem aprofitant al màxim el temps que ens queda, ja que aviat ens tindrem que dir adéu. És curiós com ha anant evolucionant la nostra confiança durant tot aquest temps. I en el que respecta a la pràctica del català estic contenta de veure que cada cop més s’anava esforçant per comunicar-se amb mi en català. Al principi tenia moltes dificultats, de fet ens constava entendre’ns  fins i tot en castellà, ja que no parla majorment cap de les dues llengües i ara ho parla molt més (barrejat amb el castellà) i és molt divertit veure’l normalitzant com a llengua el català o castellà. Vaia, en general estic contenta de veure’l content amb aquestes sessions i que d’aquestes en tregui profit.

Aquest cap de setmana probablement anirem a la bolera però potser aprofitem el sol, i anem algun lloc més al aire lliure, ja veurem i ja os contarem!

bona nit companys!

Bona tarda companys!

Bé doncs, que dir d’asquest mes de sessions, quina explicar… la veritat que les últimes trobades realitzades al mes de març van ser una mica sota la pluja. En uns d’asquests dies vaig decidir convidar-ho a casa, ja que la seva família una tarda em va convidar a passar a la seva al portar-ho de tornada.

Com que aquell dia plovia ja tenia preparats jocs a casa i manualitats per fer amb ell, treballo amb nens i tenir de tot a casa que els hi cridi l’atenció és fàcil, ho mirava tot i em preguntava per a què servia molt material que a l’escola no havia vist encara. Li vaig ensenyar a jugar al UNO que li va agradar moltíssim i vàrem estar entretinguts molta estona. Després de jugar, pintar, retallar, etc. Ens vam posar a veure una pel·lícula d’animació, que va ser molt divertida, ens adjudicàvem personatges i els imitàvem, i fèiem una mica de teatre relacionat amb el film.

                                                

Em va sorprendre que em demanés el ordinador, pensava que posaria algun vídeo o joc de lluita i cotxes, ja que moltes vegades em parla de dibuixos d’aquest estil, però no. Va ensenyar-me la pàgina de l’edu365, que ja la coneixia d’oïda, tot i que mai l’havia ullada. La veritat que és interessant i ideal per a què els nens aprenguin. Ell sabia manejar-la força bé, ja que em va comentar que a la seva escola la fan servir en una de les assignatures que fa i em va mostrar els exercicis que feia.

Aquest dies aprofitant que fa solet i per començar a preparar una mica l’acomiadament de les nostres sessions, per què cada cop ens queda menys temps, anirem a la muntanya a passejar i començar a preparar una mica l’acomiadament de les nostres sessions, també vam dir d’anar a fer un gelat a la platja si continua fent bon temps, així doncs, ja us detallarem a la propera lo bo que estava!

Salutacions!

Bones Companys Rossinyols!

Les sessions amb en Claudio han estat a l’aire lliure pràcticament totes. Ell es sent més còmode i a mi m’agrada que em toqui l’aire, en això coincidim! El temps però, no ens ha acompanyat gaire durant les nostres cites.  Malgrat això hem aprofitat el poc sol que ens ha sortit.

En aquesta publicació hem decidit mostrar-vos una de les trobades que vàrem fer al parc Francesc Macià de Malgrat de Mar, el poble veí. Jo ja el coneixia però ell no tenia constància de la seva existència, i en comparació als que tenim a Blanes, és molt gran! Va quedar bocabadat. A més vam descobrir molta possibilitat i varietat de joc.

A través d’una sèrie de jocs inventats en aquell moment, i aprofitant unes figures gegants que hi han al parc, vam fer repàs de paraules i d’imaginar històries. Penso que, que a casa es parli la seva llengua d’origen el repercuteix ja que el vocable que té sovint sembla molt limitat i li he d’ajudar a traduir paraules, que barreja entre castellà i romanès.

El vaig voler ensenyar aquest parc perquè disposa de tironines i vaig pensar que li agradaria, però la veritat que li va fer una mica de por en aquell moment. Les atraccions que requerien més capacitat d’equilibri es va animar a provar-ho, com algunes de percepció i atenció i de musicals que hem pogut trobar allà.

El parc també disposa de molta flora i arbres, tots ells etiquetats, això ens ha permès a conèixer diferents espècies vegetals que desconeixíem.

En fi....molt de lleure i aprenentatge alhora! 

Al teatre, a les sessions de Rialles, vam voler repetir veure una companyia que organitza petites obres, i que tant l’anterior com aquesta ens van agradar molt! Les protagonistes són molt dinàmiques i transmeten diversió. Ah! I ens van regalar una bosseta de Rialles! Que en Claudio va decidir utilitzar-la per guardar les seves joguines.

..Continuarem explicant a la propera!

Salutacions!

Vive en una piña debajo del mar...Bob Esponja! ;)

Com que fins ara no havíem pogut quedar en aquest mes, en Claudio i jo, vam decidir reprendre les sessions amb una tarda de cinema. Hem aprofitat el dimecres ja que és el dia de l'espectador, malgrat això, la sala era pràcticament només per nosaltres, no hi havia gaire gent a la sala.

Hem vist la pel·lícula d'en Bob Esponja, jo coneixia als personatges però la veritat que mai havia vist els dibuixos, ell sí a la tv, per aquest motiu i com que hem hagut d'esperar una estona abans de que s'iniciés el film, m'ha estat fent un breu resum de les característiques de tots els protagonistes principals.

En Claudio estava força emocionat ja que era la primera vegada que anava al cine, mai havia entrat i m'ha fet il·lusió que fos amb mi el primer cop i el fet de demanar crispetes li ha fet riure. Cal dir que, no és la primera vegada que tots dos entrem a una sala, en alguna ocasió hem aprofitat el nostre temps junts per anar al teatre, que a aspectes estructurals i visuals ho ha vist molt semblant.

Quan hem anat al teatre, ha sigut assistint a les sessions de Rialles, que té una programació molt variada que ja varem estar analitzant per veure quina ens podria interessar veure. Considero que l'aprenentatge que fem quan anem al teatre és més ampli que, per exemple, el d'avui al cinema. la interacció entre personatges i espectados és més directa i això representa que hi hagi una certa participació durant el temps que duren les obres teatrals. Al cinema hem restat callats tota l'estona, tot i que en veu baixa comentàvem alguna escena de tant en tant.

Dit això i per concloure, ens ho hem passat genial! potser un altra dia repetim!

Salutacions!

Bon any companys!

Benvinguts companys! I Bon any!

Esperem que tots vosaltres hagueu tingut una bona entrada d’any! Ja estem aquí de nou deixant constància de les nostres trobades puntuals.

Durant aquestes dies per diversos motius ens hem vist relativament poc. Malgrat això, el nadal ens ha deixat uns cromos del pokemón de regal! Vàrem passar una gran estona jugant amb ells, de fet, es podria dir que sóc experta gràcies a en Nico a aquest joc. D’un alt nombre de partides jugades vaig guanyar només dos! Tot un èxit per part meva, no penseu!

Veure la reacció del noi al rebre el petit detall que li tenia preparat em va causar una bona sensació. A ell li va fer molta il·lusió ja que en altre cita em va comentar que tenia pocs, i que a l’escola tothom jugava però ell havia perdut uns quants en les partides o “atacs pokemón” (com ell deia) i estava una mica angoixat per aquesta raó. Es va posar molt content! Quan la mare el va recollir va ser la primera cosa que li va explicar, li parlava en el seu idioma d’origen però la mare m’ho anava traduint i agraint el gest, no hi havia perquè!

Cal dir que en Nicolai o Claudio, com li diuen a casa, de vegades, pel què he anant escoltant (ja que en realitat el seu nom és compost), és un nen i com a tal li agrada jugar i passar-s’ho bé, però té moltes dificultats en l’idioma i li costa expressar-se, això de vegades li fa tenir una actitud més tímida. L’inici dels dies en els que ens trobem sempre està més callat però mentre va avançant l’estona sempre acaba xerrant una barbaritat!

Li agrada explicar-me l’evolució dels personatge de les seves sèries televisives preferides, una d’elles en Goku! Jo ho veia de petita amb el meu germà i sovint m’explica moments dels dibuixos en els que la imatge d’aquell instant em ve al cap. Quan ell veu que jo també la conec i l’he vista posa cara de fascinat, com si fos un miracle que jo també conegui a en Goku, és una expressió que té que em provoca riure. La veritat que prefereixo en Goku abans que els pokemón, no ens enganyarem!

Quan ja no hi ha capítols a contar sempre s’inventa relats, li encanta crear històries i a mi em va genial per practicar el català amb ell. Té moltíssima imaginació! Això sí, com gairebé totes les pel·lícules creades pels infants sempre hi ha un protagonista dolent (“un monstre”) i un de bo (“el guerrer”).
  
Per aquest 2015 ja em plantejat fer algunes activitats concretes, esperem que puguem fer-les aviat. Sense més a dir pel moment, m’acomiado de vosaltres en nom dels dos!

Salutacions a tots/es!

Primers dies amb en Nico!

Bona Tarda Rossinyols!

Ens ha costat coneixens ja que en principi jo no era la seva mentora, però ara que ens hem vist crec que els dos coincidim en que ens avenim força bé, malgrat els rols adoptats per cadascú. 

Aquest és en Claudio Nicolai! En Nico fa poc temps que està vivint a Blanes, però li agrada molt la seva escola i poc a poc aprèn la llengua catalana, objectiu principal que ens ha unit en aquesta etapa de les nostres vides.

Com que ens hem vist només un parell de sessions, encara no tenim gaires anècdotes que comentar. Hem aprofitar per fer una mica de ruta turística pel municipi, ja que ell desconeixia el poble i molts dels monuments culturals que l' identifiquen i els quals els hi ha entusiasmat i agradat! és curiós com qui està acostumat a veure-ho no li causa tanta sensació positiva com pel que rep per primera vegada part de la nostra història, i la de tots! Explicar-li coses locals m’ha fet remuntar a la meva infància quan a mi m’ho explicaven a l’escola i em portaven d’excursió seguidament a veure-ho.

Altres moments han estat d’oci pels parcs i espais de lleure de la localitat, em jugat i rigut molt. I ha quedat fart d’explicar-me tots els dibuixos i pel·lícules que li tenen la ment ocupada, gairebé no conec cap!  He promès posar-me al dia!

Per les properes trobades em pensat anar al teatre o al cine! Crec que els nostres gèneres de cinema estaran una mica allunyats però segur aconseguim posar-nos d’acord!

I fins aquí els nostre primer post!

Amb aquesta imatge us volem desitjar unes bones festes! I un pròsper any nou!

Fins aviat companys/es!